Pàgina web del Treball de recerca 2004/2005 realitzada per Fran Gonzàlez Pla, Batx. tecnològic |
 |
||
 |
||
|
|
Els babilònics van elaborar un calendari lunar. Però 12 mesos lunars (entenent per cicle lunar 29 dies i 12 h, es a dir la llunació sinòdica) sumen 354 dies, que després de nou anys s'havia produït la variació d'una estació (99 dies). En canvi, el egipcis van estipular l'any lunar dividit en 12 mesos de 30 dies cadascun, és a dir, 360 dies, tot i que després afegien 5, quedant un resultat de 365 dies. En conseqüència, en 120 anys, l'endarreriment era d'un mes. La cosmologia elaborada per babilònics i egipcis, està inspirada en els mites, en els quals es diu allò que els déus han permès saber a l'home. Per tant el punt de partida no és l'experiència o la observació, sinó la revelació divina. L'explicació de la posició de la terra i l'Univers de les teories egípcies i mesopotàmiques és mítica; en la cosmologia babilònica es parla d'un déu responsable del cel, altre responsable de la Terra i un altre de separar el cel i la terra. Els egipcis adoraven a Ra, déu del sol i Nut, deessa del cel. A Grècia es produeix el punt d'inflexió entre la cosmologia mitològica i la cosmologia astronòmica: basada en la observació i elaboració de lleis que permetessin explicar els fenòmens. Podem dir que la societat grega és el si de la raó. Diversos filòsofs es van preocupar d'intentar explicar tot allò que els envoltava; des de l'ètica o la política fins a les lleis de la natura i fenòmens naturals, entre ells, l'astronomia. Estudiar l'astronomia grega és important per intentar comprendre les idees que es recuperen durant el Renaixement. Els punts tractats dintre de la cosmologia grega són les escoles pre-aristotèliques, Plató i Eudoxo de Cnido, Aristòtil, Aristarc de Samos i Ptlomeu d'Alexandria. Però els més importants són tres per les següents raons: - Aristarc de Samos: Va ser pioner en realitzar una teoria heliocèntrica, on els planetes giren al voltant del Sol. Aquestes idees que van passar desapercebudes, van ser recuperades per Copèrnic més endavant. - Ptolomeu d'Alexandria: És un dels savis del món antic. Les seves idees geocèntriques van ser les que van perdurar durant l'Edat Mitjana. El marge d'error entre els càlculs i les observacions era semblant al que donava el model de Copèrnic. A partir d'aquest moment, la gran majoria de la producció astronòmica es realitza en el món musulmà amb astrònoms com Al-Sufi i Al-Fagarni. Tot i això, no podem destacar importants avenços respecte l'obra de Ptolomeu.
|
|
