Pàgina web del Treball de recerca 2004/2005 realitzada per Fran Gonzàlez Pla, Batx. tecnològic

 

 

Kepler és un astrònom alemany defensor del sistema copernicà. Durant la seva vida va fer dos models d’Univers. En tots dos es tractava d’un Univers heliocèntric, on els planetes giren al voltant del Sol.

En la seva primera obra, el Secret de l’Univers, va idear un model planetari pensant en els cinc políedres regulars. El Sol era al centre de les revolucions planetàries. Aquest primer model el va abandonar ràpidament, ja que no quadrava amb les observacions.

Més tard va publicar les tres lleis del moviment planetari, que va culminar amb el seu model d’Univers. Aquestes lleis (acceptades fins el dia d’avui) suposen el punt culminant de l’astronomia kepleriana. Les lleis del moviment són les següents:

  • Els planetes descriuen una òrbita el·líptica durant el seu moviment, i el Sol és un dels focus de l’el·lipse.
  • La línia que uneix el Sol amb el planeta descriu àrees iguals en temps iguals (trencament amb el principi platònic del moviment circular uniforme).
  • El quadrat del període de l’òrbita recorreguda al voltant del Sol, és proporcional al cub del radi que separa el planeta del Sol.

Amb la formulació de les lleis dels moviments planetaris, es podien predir sense gaires complicacions les òrbites planetàries. El marge d’error era pràcticament negligible.

La principal influència de Kepler va ser Copèrnic. Des que va estudiar el seu model va quedar meravellat, i la seva astronomia parteix pràcticament des d’on la va deixar Copèrnic.

Quan va escriure el seu primer llibre, va contactar amb Brahe i amb Galileu. Primer li va contestar Galileu, però poc després li va contestar Brahe, i aquest contacte si que va ser important per a Kepler, fins el punt que va ser el seu ajudant. Del seu mestre va heretar un fabulós catàleg estel·lar (a part de la titulació de matemàtic Imperial), tot i que va haver de prometre a Brahe que només empraria les observacions per prosseguir amb el model tychònic, però Kepler es va adonar aviat que no tenia sentit.

Pel que fa al contacte amb Galileu es va quedar en una petita anècdota, ja que un cop Galileu li contestà el primer cop, va trigar molt de temps en donar-li la seva opinió sobre el llibre. Però a arrel de què Kepler va trencar amb el moviment circular uniforme, es va crear mútuament un sentiment de rebuig.


[veure el contingut del treball sobre Kepler en format pdf ]